diumenge, 29 de gener del 2017

LA SETMANA DELS BARBUTS:

La Setmana dels Barbuts” és conjunt de celebracions festives importants a casa nostra que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que queden al marge de les grans temporades o cicles de celebracions del món mediterrani. 


ORIGEN DE LA CELEBRACIÓ:

Hom atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.  
Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.


QUI SÓN ELS SANTS BARBUTS?

Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).


CLIMA:

Un cop més, la tradició popular té un fons de certesa i per aquesta raó arriba als nostres dies, i aquesta n'és una: des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisis de més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és mes més fred de l’any. La saviesa popularacumula les experiències de generacions i generacions durant centenars d'any. Les seves vivències i l'entorn cristià, amb la coincidència tot un reguitzell de sants barbuts, ha donat peu a aquesta associació. Ara bé, a títol meteorològic , el temps que realment tindrem és un altre pal de paller. Ara bé, és molt probable que la setmana sigui la més freda i faci honor als barbuts, almenys el llistó se sotuarà ben amunt..
Deixant volar una mica més la imaginació, i una vegada tenim justificat el fred de la setmana dels barbuts, també es diu que els nascuts en aquest període són peluts i tenen mal geni

dijous, 26 de gener del 2017

Cultura
FESTES DE NADAL 


Rita Juncadella- 15 de diciembre de 2016




Santa Llucia:
Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir  cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calandari julià,  i és la santa patrona dels cecs i els mals de la vista.
És una de les set dones, a part de la Mare de Déu, que es commemora pel nom a la  missa canònica.
Es disposa de molt poques dades històriques sobre la vida de Llúcia de Siracusa: l'únic que se'n sap amb certesa és que va ser una màrtir de Siracusa durant les persecucions de l'emperador Dioclecià el 304 dC. La seva veneració es va escampar fins a Roma, i al segle VI l'Església la va canonitzar.
Segons la creença popular, el pare de Llúcia hauria mort quan ella era una nena. Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare que l'alliberés del compromís, Llúcia la va portar a resar a la tomba de Santa Àgata per demanar-li que curés la disenteria que Eutíquia feia quatre anys que patia. La malaltia es va curar i la seva mare va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.
Però, el seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà, i va ser sotmesa a un judici en el qual s'intentà que abandonés la fe cristiana i adorés els déus pagans. Davant la negativa de Llúcia a venerar l'emperador Dioclecià com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment va ser decapitada.
És la nit més llarga del any, per el seu dia 13 de desembre i a partir d’allà cada dia es fa més llarg.












El Pare Noel:

El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal. La mateixa figura amb el mateix nom existeix en uns altres països (en la llengua d'aquell país), com França, Espanya, Portugal, Itàlia i Romania. En alguns llocs els personatges de Santa Claus i Pare Noel no són del tot intercanviables. Encara que actualment en els països de llengua catalana són dos personatges fusionats, històricament eren diferents.
Pare Noel o Santa Claus és una figura folklòrica, llegendària i mítica, la qual, en la cultura occidental, porta presents als infants el dia 6 de desembre, la nit de Nadal o el mateix dia de Nadal. 
La representació moderna de Pare Noel com un home gros i alegre, vestint una jaqueta i calces vermelles, amb punys i coll blancs; i cinturó i botes negres, es va fer popular als Estats Units el segle xix a causa de la influència significativa del caricaturista i dibuixant polític Thomas Nast. Aquesta imatge ha estat mantinguda i reforçada a través de cançons, de la ràdio, la televisió i de pel·lícules. Al Regne Unit i Europa, la seva descripció és sovint idèntica al Santa estatunidenc, però ell és conegut per altres noms (com Pare Noel).


Una llegenda associada a Santa Claus diu que ell viu al nord distant, en una terra de neus eternes. La versió estatunidenc de Santa Claus viu al Pol Nord, mentre el Father Christmas britànic resideix a Lapònia. Altres detalls inclouen: que és casat i viu amb la Sra. Claus; que fa una llista dels xiquets i xiquetes de tot el món, classificant-les d'acord amb el seu comportament; que regala presents en una única nit, incloses joguines i dolços, per a tots els nens que s'han portat bé arreu del món, i, de vegades, trossos de carbó i pals per a aquells nens i nenes entremaliats; i que realitza aquesta tasca amb l'ajut de follets, que fan les joguines, i de vuit rens voladors.








Reis Mags:
Els Reis Mags, Reis d’Orient o simplement els Reis o els Reixos són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions en diu savis) i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs i després reis, que fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar i Baltasar, que es consideren originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament. A partir del 15. 
El terme mag procedeix del grec “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.
Segons la tradició, els tres Reis són:
Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

L’estel o estrella de Nadal, també anomenada estrella de Betlem o estrella dels Reis, és un astre que, segons la tradició, va guiar als tres Reis fins al lloc del naixement de Jesucrist, a Betlem. Popularment es representa com una estrella amb cua o un estel fugaç. Així doncs, en moltes cavalcades de Reis hi ha una primera carrossa amb aquest estel amb cua lluminós que encapçala la resta de carrosses de la cavalcada.










Cap d’any:
La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics. La més nombrosa té lloc a Rio de Janeiro.
Tradició catalana; segons la tradició catalana, en aquest dia surt l'Home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. S'explica de tal forma als nens que s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.La versió més acceptada sobre l'origen d'aquesta tradició explica que la collita de raïm del 1909 va ser molt abundant. Tant va ser l'excedent que els viticultors van decidir regalar-ne a la població assegurant que qui en mengés la nit de Cap d'Any tindria bona ventura l'any següent. Molta gent els va fer cas i la tradició s'ha mantingut fins avui.








Epifania:
Epifania és una paraula que deriva del grec (ἐπιφάνεια) i que significa en aquella llengua manifestació.
Amb aquest sentit l'epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l'Adoració de Jesús dels tres Reis Mags d'Orient, tradicionalment celebrada el 6 de gener que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies. En un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat d'alguna cosa. En general es tracta d'una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina.






















LES MINVES DE GENER

Les minves o calmes de gener són reduccions (minves) del nivell del mar, que es produeixen en aquest mes, causats per les altes pressions atmosfèriques.


El fenomen provoca que la mar estigui molt plana, i fa que aparentment sembli un llac. La minva del seu nivell pot arribar a ser de 20 a 40 centímetres aproximadament, que resulta més evident a les roques costaneres i ports.


Joan Maragall va dedicar un poema a aquest fenomen i el primer vers diu així:

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.



dijous, 19 de gener del 2017

EL NADAL (I)

Color vermell i verd:

Hi ha diferents teories i històries que diuen perquè els colors verd i vermell són els que “simbolitzen” el Nadal.
- Segons creences catòliques, relacionen els colors vermell i verd amb Jesucrist. El vermell simbolitza la sang en el moment de la crucificació perquè totes les persones tinguessin l'oportunitat de ser salvades i el verd simbolitza tots els elements vius, representa l'esperança de vida eterna gràcies el sacrifici de Jesucrist.
- Per una obra popular pintada durant l'Edat Mitjana, on s'explicava la història d'Adan i Eva. En aquesta obra apareixia un avet decorat amb pomes vermelles.
- Durant l'hivern no hi ha gaires plantes que floreixin. Les que si que ho fan i fins i tot les utilitzem molt actualment són el grèvol i les Nadales. Totes dos combinen els colors verd i vermell.
- Sempre s'ha associat el vermell del Pare Noel amb la Coca-Cola, però no és del tot cert. El primer en vestir-lo de vermell va ser Thomas Nast i abans d'això el Pare Noel vestia de verd. 
- I si repassem les icones d'aquesta època veurem que tots comparteixen els colors verds i vermells. L'arbre de Nadal, la vestimenta del Pare Noel, el nas vermell del seu ren o les corones verdes i amb decoracions vermelles que pengem a la porta.


    

Arbre de Nadal:
Quan els cristians van arribar al nord d’Europa van veure que els bàrbars celebraven l’aniversari dels seus Déus  gaudint un arbre perenne a unes dates properes a les de Nadal. L’arbre simbolitzava l’univers diví, la copa representava el cel i les arrels eren l’infern. Llavors es va començar a utilitzar, però se li va canviar completament el significat. Bonifaci de Fulda, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i va tallar l'arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va plantar un pi, símbol de l'amor perenne de Déu, i l'adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que  les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món.



Pessebre:
El Pessebre es la representació de la llar on va néixer Jesús. Està construïda amb molsa, troncs, suro i amb figures de personatges de la vida rural que representen el Nadal. El primer Pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís. El nom de Pessebre prové del què diu la Bíblia que quan l’infant va néixer a l’estable el van posar a la dins d’una menjadora d’animals que s’anomenava pessebre.
També es fan pessebres vivents que son fets o creats per personatges vius, per tant, per persones. Hi ha personatges des de Jesús fins al caganer.





 Caga Tió

El Caga Tió es una tradició Catalana que es celebra el dia de Nadal i consisteix en pintar-li la cara a un tronc i els dies previs al dia de Nadal i se li dona menjar perquè creixi i així “faci més regals” i consisteix en picar el tronc amb un pal i llavors marxar de la sala i cantar nadales mentre el Tió treu els regals. Es sol fer després de dinar.
Durant els postres del dinar de Nadal, els més petits pujen a dalt de la cadira i reciten el poema de Nadal que s’han apres aquest any i llavors es fa el Caga Tió i llavors els més petits jugen amb els regals que els hi han regalat.




Sant Esteve
Sant Esteve es celebra el dia 26 de desembre, el dia després de Nadal, i als Estats Units s’anomena el “Boxing day” que significa el dia de les caixes que es llençen el dia quan s’obren els regals.
A Catalunya, se celebra el dia de Sant Esteve a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.


Gastronomia de Nadal
 Durant el Nadal es menjen molts dolços com els torrons, polvorons,  massapà i els bombons també fruits secs i cava. El menú típic de Nadal és l’Escudella de galets i la carn d’olla, la pasta de l’escudella sol ser de galets i més gran que del normal s’utilitza.
Per Sant Esteve es típic menjar canalons de carn i que es fan amb la carn d’olla del dia de Nadal