Manresa Capital de la Cultura Catalana

MANRESA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 

El novembre del 2014 Manresa va ser designada per la Capital de la cultura Catalana 2018, va ser una iniciativa promoguda des del 2004 per l’Organització Capital de la Cultura Catalana per tal de contribuir i ampliar la difusió, l’ us i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes. També vol promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la cultura catalana, tant a l’interior com a l'exterior.

Després d’uns anys, voldríem que aquest repte que assumim amb il·lusió, serveix per posar en valor el capital cultural de la nostra ciutat per donar un nou impuls als projectes i generar-ne de nous; per contribuir a marcar un punt d’inflexió, una nova etapa de repesca cultural a Manresa.

La temàtica escollida per aquest 2018 son els Ponts una visió simbòlica del pont com a unió de disciplines artístiques, com a diàleg entre allò tradicional i allò contemporani, com a connexió entre l’aquí i afora, com a relació entre passat i futur.

AMAZON

Amazon és una empresa nord-americana de comerç i serveis de núvol de computació a tots els nivells, fundada per Jeff Bezos el 1994. El logotip és extremadament simple i molt expressiu. La fletxa pot semblar un simple somriure, de fet és, però el significat va més enllà que. Aquest comença en vocal i acaba en la lletra Z, en altres paraules, Amazon és capaç de tenir tots els productes, des de la A la Z per a clients (Amazones) i també els que fan ús del servei finalitzarà amb un somriure de satisfacció en els seus rostres.

SANT JOAN

JOAN BAPTISTA:

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea. És considerat un profeta en el cristianisme, l'Islam, el mandeisme i a la fe bahà'í. Seguint l'exemple d'anteriors profetes hebreus, vivia de forma austera, demanava el penediment dels pecats i anunciava la justícia de Déu. Recorria al bateig per simbolitzar el perdó dels pecadors penedits, d'acord amb el costum jueu. Entre els que foren batejats per ell hi hagué Jesucrist, motiu pel qual Joan és considerat com el precursor de Jesús.

·   SANT JOAN:

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, se celebra arreu dels Països Catalans i altres indrets durant la nit entre el 23 i 24 de juny. És una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard. És una celebració que l'Església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.

HISTÒRIA:

No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. No sembla que provingui d'una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme, una mena de reviviscència de les festes del solstici d'estiu. En aquest sentit, hi ha la creença que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre. Altres li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

S'han recollit lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d'artifici durant aquesta nit, però ha estat en va. Entre les creences al voltant de les fogueres hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps.

TRADICIÓ:

La Nit de Sant Joan no té una festa única, sinó que, simultàniament, cada poble i cada barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. La festa que es fa al voltant dels focs pot ser de moltes menes: sopars populars, espectacles pirotècnics amb diables i bèsties, orquestres i grups musicals que fan ballar el públic, etc. És tradició prendre cava i coca de Sant Joan.

La flama del Canigó: Com a continuació d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nord-català Francesc Pujades, des de l'any 1966, diversos col·lectius i organitzacions distribueixen la Flama del Canigó, des del cim de la muntanya, arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan. La flama roman encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà i es renova cada 23 de juny de bon matí al cim del Canigó.

GASTRONOMIA:

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample. Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.

CRIATURES FANTÀSTIQUES:

Una de les formes amb què popularment s'anomena aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit és maleïda i que els més fantasiosos éssers surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de l'any. La majoria són malèfics i veure'ls duu la desventura, però també n'hi ha amb les quals se somia de topar des de ben petit.

Es diu que és la nit preferida per a la irrupció de cucales, l'Ànima de Cantiret, la feram, la mala bèstia, la Marmajor, nyitos i gambutzins. És lògic, ja que són dues creatures fantàstiques amb què s'espanta a la jovenalla -sobretot les fadrines- perquè no s'allunyin de poblat, i en aquesta nit en són més propensos que en d'altres.

També s'explica que surten els pertinedors, ànimes en pena que no van poder entrar al cel i que ara vaguen per la terra. També apareixen els Joanets que són manifestacions lumíniques, talment com boles de focs d'esperits, però aquests guarden gelosament tresors que potser algun afortunat podrà veure, però compte, perquè els defensaran amb pessics, mossegades i cremades.

Es creu que l'amoreta només surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. També s'explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat.

PROPIETATS DE LES HERBES:

Les plantes com la carlina, l'alfàbrega, la berbena, la farigola, el fonoll, el romaní, el roser de bosc i l'englantina; l'arrel de la mandràgora, el pericó o herba de Sant Joan; les herbes menudes, la flor de Sant Joan, la flor de saüc, la menta, la ruda, la flor de malva, etc., aquesta nit se suposa que tenen virtuts màgiques com la bona sort, la bona fortuna, la bonaventura, la protecció contra el malefici de bruixa, les berrugues, el mal d'ull, les malalties de la pell (la tinya i la ronya) i tots els mals, i propietats especials com la visió de futur o la invisibilitat (la falguera). Es representen sovint en forma de ramets i d'enramades de garlandes que, amb el temps, han esdevingut paperets i serpentines.

CARREFOURCarrefour és una empresa Francesa de supermercats. La paraula en francès significa "encreuament de camins", i com podem veure, el seu logo indica dues fletxes oposades com es podria veure en un típic encreuament de camins. A més, el buit que deixen formarà una C, la inicial del nom de l'empresa. 

VolkswagenVolkswagen vol dir el coche del poble amb Alemany. 
 
ATRIBUT D’UN PERSONATGE

ZEUSEls seus atributs són el llamp, l'àliga, i el ceptre. Se'l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.
 

LA NASA:

El logotip de la NASA és una esfera blava que representa el planeta Terra, on la seva major part és aigua, unes estrelles que representen l'Espai, un vector vermell en forma d'ala, que representa l'aeronàutica, i finalment, una nau espacial en òrbita.

D'ON PROVÉ EL NOM DE MONTSERRAT?

El nom de Montserrat prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa, en referència a la muntanya homònima, situada a la part central de Catalunya. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.