LOGOTIP GOOGLE

Google va sorgir com a resultat d’una tesis doctoral presentada per Sergey Brin i Larry Page, fundadors de la companyia, quan eren estudiants de la Universitat de Stanford.
L’any  1996 van començar a desenvolupar el projecte i li van dir BackRub, no va ser fins el 1997 que li van dir Google. 

El nom prové de la paraula Googol, creada per Edward Kaster, matemàtic, que significa 10 elevat a 100. Prové d'una pregunta que li va fer Edward al seu nebot de 8 anys sobre com expressaria un nombre molt gran, i la resposta del nen va resultar ser Googol. Els colors del logo van ser inspirats pel color de les fitxes del Lego.
La història assegura que un inversor de l'empresa quan els va lliurar un xec de 100 mil dòlars als creadors de Google els va preguntar a quin nom ho havia d'endossar i ells van respondre Googol, encara que l'empresari accidentalment va escriure Google.

El 1999 el logo és canviat de nou, per tal de mostrar un disseny més professional que aconseguís ser més atractiu pel públic. Es diu que el signe d'exclamació col·locat al final del logotip va ser copiat de Yahoo!  El logotip presenta els quatre colors primaris en fila, però es trenca per un color secundari, el verd. Això és totalment intencional, Google volia mostrar que no sempre segueixen les regles. Els seus colors són cridaners i utilitzen lletres i colors simples.

El 2015 van tornar a canviar el logotip, mantenint la mateixa gamma cromàtica, però fent-lo més simple, ordenat i amistós. Els Creadors afirmen que l'han adaptat a les noves plataformes electròniques com ara els mòbils i tablets.

EMBLEMA FERRARI

La marca va ser fundada l'any 1929, quan es dedicava a fabricar automòbils de competició . Anys més tard, va començar a crear també models de cotxes esportius, convertint-se així en una marga d'alta gama. 

El cavall d'aquest emblema estava pintat al fusellatge de l'avió de caça que pilotava Francesco Baracca, un heroi italià de la Primera Guerra Mundial que després de desenes de victòries, va ser abatut al municipi de Montello. 

El 1923, Ferrari va guanyar el primer circuit del Savio, a Ravenna, i allí va conèixer al comte Enrico Baracca, pare de l'il·lustre aviador, i més tard a la seva mare, la comtessa Paolina Biancoli. Ella li va demanar que emprés el cavall del seu fill com insígnia per als seus cotxes, assegurant-li que li portaria sort. Ferrari li va fer cas i va conservar el color negre original de l'animal, al que va afegir un fons groc, representatiu de Mòdena, la seva ciutat natal.

Gràcies als seus èxits en les carreres amb imponents motors, sistemes d'aerodinàmica d'última generació i la més alta tecnologia en el món de l'automoció, Ferrari és una de les marques de cotxes més espectaculars, amb una reputació guanyada a pols al llarg de els anys.

LOGOTIP CHUPA CHUPS

El principal redisseny del logotip de Chupa Chups va ser dut a terme per Salvador Dalí.

L'any 1969, l'empresa de Bernat volia expandir la marca al mercat internacional i va buscar l'ajuda de l'artista català per assolir els seus objectius comercials.

Dalí va acceptar i només va trigar una hora a fer aquest disseny, que va ser bastant substancial.

La primera novetat que va introduir va ser l'ús del color vermell sobre fons groc, per tal de ressaltar. 

En segon lloc, va introduir un dels elements més forts de la identitat de Chupa Chups: la forma de flor que envolta el logotip.

L'última aportació, i potser el més important, va ser col·locar el logotip a la part superior de l'embolcall, afavorint la seva visibilitat i donant al producte una personalitat pròpia.

                                             KIPLING



La història de Kipling, està plena de creativitat i passió, que va començar a la primavera de l'any 87.
Tres joves dissenyadors i amics van descobrir la nova manera de fabricar niló arrugat i a partir d'aquí va néixer Kiplin.
Després de trobar la forma guanyadora no van perdre el temps i van crear bosses assequibles, esportives, funcionals i bàsiques que han passat a formar part de l'armari de dones de 65 països arreu del món.

¿D'on ve el nom?

Segur que has sentit parlat del llibre de la selva escrit per Rudyard Kipling. Bé, van treure'n el nom d'aquest fantàstic autor. Kipling i la seva història resumien la perfecció de l'esperit d'aventura i diversió que ells volien plasmar en les bosses i accessoris.

¿I Què passa Amb Els Monitos?

Com el nom venía d'un escriptor famos per les seves històries plenes de animals imaginatius, monos inclosos, van voler plasmar la figura del mono ja que es un animal divertit i ple d'encants.
Cada un dels monos que existeixen tenen un nom diferent, aquest nom prové dels empleats que treballen per aquesta marca.

Dia de la Mare

El Dia de la Mare és una celebració per a honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del país, i que a l'Estat Espanyol es fa el primer diumenge de maig.

Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remunten a l’antic Egipte on es feien ofrenes a la deessa Isis, mare d’Egipte.

A l'antiga Grècia, es rendien honors a Rea, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades. Igualment els romans a Roma feien ofrenes a la deessa Cibeles  i van anomenar aquesta celebració La Hilaria quan la van adquirir dels grecs i se celebrava el 15 de març en el temple de Cíbele. Durant tres dies es feien oferiments. Els primers cristians van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu.

En el santoral catòlic, el 8 de desembre, se celebra la festa de la Immaculada Concepció, data que es manté en la celebració del Dia de la Mare en alguns països com Panamà.

A Anglaterra, cap al segle XVII (Revolució Industrial), tenia lloc un esdeveniment similar, també a la Verge, que es denominava Diumenge de les Mares. Els nens concorrien a missa i tornaven a les seves llars amb regals per a les seves progenitores.  Aquests regals han estat el motiu pel qual es fan regals avui en dia.

Als Estats Units, en canvi, la celebració té els seus orígens cap a 1870, quan Julia Ward Howe, autora de l'Himne de batalla de la República, va suggerir que aquesta data fos dedicada a honrar la pau, i va començar celebrant cada any trobades a la ciutat de Boston, (Massachusetts) en celebració del Dia de la Mare.

Anna Jarvis, de Filadèlfia, després de la mort de la seva mare el 1905, decideix escriure a mestres, religiosos, polítics, advocats i altres personalitats, perquè la recolzin en el seu projecte de celebrar el Dia de la Mare en l'aniversari de la mort de la seva mare, el segon diumenge de maig. Va tenir moltes respostes i pel 1910 ja se celebrava en molts estats de la Unió. Veient la jove Jarvis, la gran acollida a la seva iniciativa, va assolir que el Congrés dels Estats Units presentés un projecte de llei a favor de la celebració del Dia de la Mare. Finalment, en 1914, el Congrés dels Estats Units va aprovar la data com el Dia de la Mare i la va declarar festa nacional, la qual cosa va tenir el suport del president Woodrow Wilson. Més tard altres països es van adherir a aquesta iniciativa i aviat Anna va poder veure que més de 40 països del món celebraven el Dia de la mare en dates similars. La festa va anar perdent el seu sentit inicial, es va anar mercantilitzant, Anna Jarvis va denunciar-ho i la van acabar posant a la presó.

Actualment els fills regalen clavells blancs a les mares, això és degut a una antiga revolta  feta per  les mares amb l’objectiu de reivindicar el fet de que els seus fills haguessin mort a la guerra, durant aquesta revolta les mares portaven clavells blancs.

Per que portaven clavells blancs? Perquè segons la mitologia grega, els clavells blancs provenen de la deessa Juno que alimentava el seu fill a contra acord i una gota de llet va caure del seu pit cap a terra i allà va néixer un clavell blanc/ lliri blanc. Aquest era blanc perquè el blanc és símbol de puresa, innocència, virtut, bondat, fidelitat i el bé.

La deessa Venus al veure que Juno havia fet créixer una flor de la llet del seu pit va tenir enveja, per això, va posar llargs estams grocs de pol·len que deixarien una taca permanent als dits de tot aquell que gosés tocar la flor.

QUÈ ÉS UN SÍMBOL?

La paraula símbol prové del grec ( simbolon ), que vol dir "llançar amb" o "ajuntar amb", és a dir, el símbol mostra una altra realitat sense desaparèixer ell mateix, sinó combinant-ne les dues, com passa en la metàfora. El símbol acostuma a ser polisèmic gràcies a la connotació que l'enriqueix. La disciplina que estudia els símbols és diu semiòtica.

Un símbol és una representació d'una idea, de manera que pugui ser percebuda per algun dels sentits, també pot representar algun sentiment. La diferència que hi ha entre el símbol i el signe és que el signe no te relació antalògica en canvi, un símbol es considera un signe especial. N'hi han de diferents tipus: materials ( una creu, símbol de cristianisme), visuals ( el color vermell és símbol de moviments socialistes), verbals ( tota paraula és un símbol), numèrics, sons, etc.

DIA DEL TREBALLADOR 1 DE MAIG

Segona Internacional, reunida a París, decidís homenatjar els Màrtirs de Chicago. Tres anys abans, l'any 1886, la ciutat nord-americana havia viscut una de les manifestacions obreres amb més víctimes per l'explosió d'una bomba i la posterior actuació policial. Tot i que mai se'n va provar l'autoria, vuit anarquistes van ser condemnats a mort i es van convertir així en els Màrtirs de Chicago.

Barcelona, per la seva tradició industrial, es va afegir ràpidament a la convocatòria i va ser la primera ciutat de l'estat espanyol que va celebrar l'1 de Maig, l'any 1890. Va ser una diada amb escassa unitat, segons la professora d'història contemporània de la Universitat de Barcelona Teresa Abelló, perquè "dins el moviment obrer, per a uns era una jornada reivindicativa, i per al sector anarquista, amb molt poder a l'època, ja era una data revolucionària".

Aquell Primer de Maig va estar marcat per un míting al Teatre Tívoli organitzat pel dirigent de la tot just constituïda UGT, Antonio García Quejido. Després, uns 20.000 ciutadans es van desplaçar fins a la Delegació del govern per entregar les seves peticions.

La dictadura i l'establiment de la democràcia

Amb l'arribada del franquisme, l'1 de maig va perdre el caràcter reivindicatiu i es va passar a anomenar 'el día de San José Obrero'. Tal com explica el director de l'Arxiu Històric de CCOO, Javier Tébar, "el règim es va apropiar de la significació d'aquell dia per donar a conèixer una visió de la societat que consistia en l'harmonia de classes".

La Transició i l'establiment de la democràcia van legalitzar les manifestacions del Primer de Maig, que s'han anat convocant ininterrompudament des de l'any 1976. El secretari de Política Sindical de la UGT a Catalunya, Camil Ros, assegura que a través de les reivindicacions que han marcat aquestes mobilitzacions "es pot anar resseguint el fil roig de la història de Catalunya".