Patró de Girona
Qui va ser?
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, el sant patró de Girona. Segons la tradició n'havia estat bisbe. La seva festivitat se celebra el 29 d'octubre. S'ha posat en dubte l'existència real d'aquest sant: alguns creuen que pot ser una mostra de desdoblaments de personalitats reals que es van donar a l'Edat mitjana. En aquest cas, el sant Narcís de Girona s'originaria a partir de Sant Narcís de Jerusalem, bisbe de Jerusalem dels segles II-III, la festivitat del qual se celebra també el dia 29 d'octubre.
Les festes
Les festes de Sant Narcís, en honor al patró d'aquesta ciutat, compten amb un ampli programa d'activitats: fires tradicionals, atraccions infantils, concerts, competicions esportives, teatres, exposicions, diada castellera i correfocs.
Les festes començen amb uns passacarrers i la lectura del pregó des del balcó de l'ajuntament. El 29 d'octubre, es celebra una solemne missa dedicada al sant de l'església de Sant Fèlix. L'últim diumenge finalitzen les festes amb uns espectaculars focs artificials.
La seva vida
La vida de Sant Narcís de Girona és possiblement llegendària, formada a partir de la llegenda de la conversió de Santa Afra.
El sermó de l’abat Oliba no esmenta el lloc de naixement. La primera citació és l’any 1599 a l’obra "Flos Sanctorum" de Pedro de Ribadeneyra. Es basa en un breviari de l’església d’Augsburg imprès l’any 1570 en el qual es diu que sant Narcís hauria nascut a Girona, fill d’una família noble. Després, el "Cronicón de Liberato" – escrit l’any 1669 pel blanenc Joan Gaspar Roig i Jalpí que el va atribuir a un monjo del segle VI-, diu el nom dels seus pares: Lluci i Serena. Altres breviaris el fan nascut a Scititana, al Regne de Gòcia (actualment al sud de Suècia). També es troben rastres del seu lloc de naixença a Santaren (Portugal)o a Vandelícia (una província romana que ocupava parts de l’actual Alemanya i Suïssa). Va ser nomenat bisbe pels primers cristians de la ciutat. Fugint de les persecucions, va marxar amb el seu diaca Fèlix (que no s'ha de confondre amb el màrtir sant Feliu) a terres germàniques.
Llegenda
El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808.
Aquest és el perqué els gironins utilitzen tant l'imatge de la mosca, especialment durant les festes de Girona, i també perqué apareixen sempre al costat del sant als gravats i pintures.
Gravat del s. XVIII, procedent d'uns goigs