Patró de Girona
Qui va ser?
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, el sant patró de Girona. Segons la tradició n'havia estat bisbe. La seva festivitat se celebra el 29 d'octubre. S'ha posat en dubte l'existència real d'aquest sant: alguns creuen que pot ser una mostra de desdoblaments de personalitats reals que es van donar a l'Edat mitjana. En aquest cas, el sant Narcís de Girona s'originaria a partir de Sant Narcís de Jerusalem, bisbe de Jerusalem dels segles II-III, la festivitat del qual se celebra també el dia 29 d'octubre.
Les festes
Les festes de Sant Narcís, en honor al patró d'aquesta ciutat, compten amb un ampli programa d'activitats: fires tradicionals, atraccions infantils, concerts, competicions esportives, teatres, exposicions, diada castellera i correfocs.
Les festes començen amb uns passacarrers i la lectura del pregó des del balcó de l'ajuntament. El 29 d'octubre, es celebra una solemne missa dedicada al sant de l'església de Sant Fèlix. L'últim diumenge finalitzen les festes amb uns espectaculars focs artificials.
La seva vida
La vida de Sant Narcís de Girona és possiblement llegendària, formada a partir de la llegenda de la conversió de Santa Afra.
El sermó de l’abat Oliba no esmenta el lloc de naixement. La primera citació és l’any 1599 a l’obra "Flos Sanctorum" de Pedro de Ribadeneyra. Es basa en un breviari de l’església d’Augsburg imprès l’any 1570 en el qual es diu que sant Narcís hauria nascut a Girona, fill d’una família noble. Després, el "Cronicón de Liberato" – escrit l’any 1669 pel blanenc Joan Gaspar Roig i Jalpí que el va atribuir a un monjo del segle VI-, diu el nom dels seus pares: Lluci i Serena. Altres breviaris el fan nascut a Scititana, al Regne de Gòcia (actualment al sud de Suècia). També es troben rastres del seu lloc de naixença a Santaren (Portugal)o a Vandelícia (una província romana que ocupava parts de l’actual Alemanya i Suïssa). Va ser nomenat bisbe pels primers cristians de la ciutat. Fugint de les persecucions, va marxar amb el seu diaca Fèlix (que no s'ha de confondre amb el màrtir sant Feliu) a terres germàniques.
Llegenda
El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808.
Aquest és el perqué els gironins utilitzen tant l'imatge de la mosca, especialment durant les festes de Girona, i també perqué apareixen sempre al costat del sant als gravats i pintures.
Gravat del s. XVIII, procedent d'uns goigs
Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seves crueltats reconciliándolo amb Déu, i en morir el seu marit i els seus fills va ingressar al monestir de l'Ordre de Sant Agustí a Càssia, de l'Ombria, a Itàlia, donant a tots un exemple sublim de paciència i compunció.
És,
segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel,
cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Santa Eulàlia va
néixer a les darreries del segle III a la vila de Sarrià. Educada en la
doctrina cristiana, va viure a l’època de l’emperador Diocesà en què van tenir
lloc les grans persecucions contra els cristians. Eulàlia, gran defensora dels
valors d’aquesta religió, es va enfrontar a les autoritats per queixar-se de la
situació. Per aquest motiu patí un cruel matiri i va morir tan jove, amb només tretze
anys.
Explica la
llegenda que quan es van repartir els sants les ciutats, a Santa Eulàlia li va
tocar protegir Barcelona. Com que era molt despistada, es va oblidar de presentar-se a la
celebració de la seva ciutat i la van destituir del càrrec, tocant-li així la
protecció de Barcelona a la Mare de Déu de la Mercè.
Vinyet
Santa Gemma Galgani, la
patrona de la gent que pateix malalties molt greus, va ser una noia que va tenir moltes desgràcies
familiars i molts problemes de salut, el fet d’estar tant malalta li va impedir
arribar a ser monja però ella continuava resant perquè quan més resava més bé
es trobava. El voltant de tot el seu cos li van aparèixer estigmes de Crist.
Paula va néixer a Roma l'any 347, de molt jove va quedar
viuda i amb el seu fill Eustaqui va seguir a Sant Jeroni fins a
Palestina, a Terra Santa. Es va convertir en el seu deixeble i va ser Sant Jeroni
qui va explicar la seva biografia. Junts van fundar nombrosos monestirs i hospicis per
a pelegrins a Betlem. 
És
una creu amb un oval a la part alta i s’anomena Ank. És un dels símbols més
importants d’Egipte. 
