Sant Miquel Arcàngel i Sant Anastasi

Patrons de Lleida

Sant Anastasi

Anastasi de Lleida o de Badalona va ser un soldat de les legions romanes nascut a Lleida   l'any 263 en una família pagana, esdevingut cristià i poc després martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, va morir l'11 de maig del 305.

Segons la llegenda, Anastasi va entrar a les legions i arribà ser guàrdia personal del mateix Dioclecià. Eventualment es va convertir al cristianisme, commogut per la fe del cristians durant la persecució. Perseguit juntament amb uns altres 73 companys, va ser finalment capturat i dut a Badalona, on va morir martiritzat. 

La seva existència i historicitat s'ha posat en dubte, i es creu que fou un sant inventat al segle XV, potser per desdoblament amb Anastasi de Pèrsia. 

Tanmateix, des de 1627 a Lleida, i des de1672 a Badalona, és sant patró i copatró d'aquestes dues poblacions, respectivament.

La seva festa no havia tingut un dia concret establert, fins que s'estableix el 9 de maig, i després al segle XVIII l'11 de maig. Aquesta data és el dia en què se celebren les festes majors a les dues ciutats que el tenen per patró. Iconogràficament és representat com un soldat romà, portant una espasa, i una palma com a símbol del martiri i d'ésser seguidor de Crist.



Miracles:
A Anastasi se li han atribuït diversos miracles.

-> Un d'ells a Lleida, quan encara era amb vida, el sant i els seus companys fugint de les legions romanes, assedegats s'aturaren a un pou per treure aigua, però no tenia corda. Anastasi implorà l'ajuda de Déu i l'aigua va començar a brollar per sobre del brocal, ran d'això ell i els seus companys, amb coratge renovat, van entrar novament a Lleida on breument però amb intensitat realitzarien una evangelització.

->A Badalona, el 1885 hi hagué una epidèmia de còlera. Els veïns del carrer del Pinzell va resar al sant perquè cap resultés mort. La supervivència de tots ells tret d'un, mort per altres causes alienes a l'epidèmia, va portar a la creença d'un miracle de sant Anastasi, i l'antic carrer va ser rebatejar com carrer de Sant Anastasi.

-> Una altra llegenda es diu que va passar a partir de 1896, després d'unes excavacions als terrenys dels marquesos de Barberà van posar al descobert un forat amb ossos al fons, la llegenda a grans trets és com la descriu Joan Amades: «uns enderrocs de la vella presó de sant Anastasi, damunt dels quals va néixer un ametller, que era el més gos i gemat de tota aquella contrada i el que primer floria».Aquest ametller és esmentat pel cronista Josep Soler i Barriga com un arbre miraculós pel color estrany dels seus fruits.

SANT MIQUEL ARCÀNGEL   

És, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal i el primer dels set arcàngels, així com virrei del cel, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal.
Segons la tradició cristiana, l'arcàngel es va aparèixer al mont Gargano, al Mont Saint-Michel i a Roma, al Castell de Sant'Angelo. També es va aparèixer a santa Joana d'Arc, i com -el 13 d'octubre de 1884- alpapa Lleó XII, el qual experimentà una visió en què veié Satanàs i els seus dimonis desafiant Déu i com Sant Miquel i els seus exèrcits sorgiren per llançar a l'infern les tropes.
Es pot trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals destaca una estàtua de bronze dalt del castell de Sant'Angelo de Roma.

La festivitat de sant Miquel se celebra el mateix dia que els altres arcàngels: el 29 de setembre. L'aparició es commemora el 8 de maig.