FERRARI

FERRARI:

El cavall es trobava pintat al fusellatge de l'avió de caça que pilotava Francesco Baracca, un heroi italià de la Primera Guerra Mundial que, després de desenes de victòries, va ser abatut al municipi de Montello. En 1923, Ferrari va guanyar el primer circuit del Savio, a Ravenna, i allà va conèixer al comte Enrico Baracca, pare de l’aviador que tenia el cavall pintat al fusellatge, i més tard a la seva mare, la comtessa Paolina Biancoli. Ella li va demanar que utilitzes el cavall del seu fill com insígnia per als seus cotxes, assegurant-li que li portaria sort. Ferrari li va fer cas i va conservar el color negre original de l'animal, al que va afegir un fons groc, representatiu de Mòdena, la seva ciutat natal.

SANTA ÀGATA

SANTA ÀGATA:

Àgata havia ofert la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer tortura tallant-li els pits.

L'atribut són els pits.

ATRIBUTS DE BUDA

Buda és la divinitat del budisme, una doctrina filosòfica i religiosa que es practica sobretot en molts dels països asiàtics com la Xina, la Índia o el Nepal. 

Alguns dels seus atributs són els següents:

• Aureòla o nimbe de santedat.

• El pentinat amb un monyo (Vshnisha), com a símbol de meditació o vida espiritual.

• Cíngol o cordó monacal que significava el víncol amb la comunitat budista.

• Pedestal en forma de flor que simbolitza la puresa, ja que aquesta neix inmaculada del fang. Però també és símbol de l’universialitat degut a la disposició radial dels seus pètals.

EMBLEMA NACIONS UNIDES

 L’emblema de les Nacions Unides tenen l’efecte pràctic d’identificar-lo davant les parts implicades d’un conflicte o una crisis. Tenen una aspiració, ja que apel·len a esperançes i els somnis per la pau i l’unificació de les persones per tot el món.

Va ser creat per un equip de disenyadors dirigit per Oliver Lincoln Lundquist el 1945. 

És un mapa del món que representa una projecció azimutal (que és el que s’aconsegueix projectant una porció de la terra sobre un disc pla) des del Pol Nord, inscrita en una corona que consisteix en les branques d’oliver creuades, símbol de la pau, sobre un fons blau amb tota la superfície del mar en blanc.

LOGOTIP TV3

LOGOTIP TV3

El logotip actual de TV3 data de 2005, i és una adaptació del logotip de 1993 realitzada per l'estudi francès de disseny gràfic Gedeon. En aquest hi ha un triangle que simula el botó de play, sobre el qual hi ha dibuixades les quatre barres vermelles de la bandera de Catalunya. Al costat, el número 3 indica que és el tercer canal existent a Catalunya després de La 1 i La 2 de Televisió Espanyola.

Al llarg de la seva història, TV3 ha tingut tres logotips. El primer va ser-hi des de 1983 fins al 31 de desembre de 1992, i estava compost dels següents elements: "TV" en majúscula i de color blau amb línies transparents a la part superior, i un número 3 format per la senyera. Enmig del logotip, hi ha la inscripció de l'empresa. El segon disseny es va implementar l' 1 de gener de 1993, i introduïa el triangle amb la senyera, en un disseny creat per Josep Maria Trias. A dins d'un quadrat groc, hi havia a la part superior "TV" amb tipografia Futura, mentre que a la part inferior hi trobàvem el triangle amb el número 3 a la dreta, fet servir com a mosca. La imatge actual es va introduir el 9 de maig de 2005, i va servir també per aglutinar tots els productes de Televisió de Catalunya sota aquesta marca.

Històricament, la mosca de TV3 ha estat sempre el triangle vermell amb el número 3 a la dreta. No obstant això, no va introduir aquest disseny fins a l'any 1993. Anteriorment, la mosca de TV3 era el nom del canal en color groc, per la impossibilitat d'adoptar el primer logotip en les emissions. Des de 1993, el logotip en emissió va ser el triangle vermell amb un 3 de color groc, fins que el 2005 el número va passar a ser de color blanc i una mica més gran.

EL MATRIMONI ARNOLFINI

EL MATRIMONI ARNOLFINI

Aquest quadre va ser pintat pel pintor flamenc Jan Van Eyck. És una obra d’art que reflecta molt bé l’imaginari de l’època, el segle XV, quan els Països Baixos estaven dividits en Flandes i Holanda. L’artista, elaborant amb una gran tècnica els nombrosos detalls amb els que compta, essent símbols que durant tota la història s’han intentat entendre, arribant a les següents conclusions:

• Gràcies als colors de la pintura es poden interperetar molts aspectes dels dos personatges:

          - El blau i el verd del vestit són símbols de riquesa. El verd d’esperança, primavera i per tant fertilitat.               - El blanc de puresa.          - El marró d’ell simbolitza la idea de tradició, ja que està lligat a la terra.          - El vermell, símbol d’amor i passió, el qual està situat al llit.          - El blau fa referència a la virginitat.

• Tal i com anaven vestits és un indici de que eren rics, ja que ella porta un vestit amb unes formes molt ben elaborades a part de les joies que porta. Sembla que ella estigui embarassada, però al final s’ha arribat a la conclusió que només era la sensació que donaven els vestits d’aquella època, amb els corsets i els plecs que feien. Giovanni en canvi va vestit amb pells de marta, les quals són molt cares i de nou demostra la seva riquesa.

• El barret que ell porta és del color triat pels holandesos, que és de copa alta bàsicament perquè ella és més alta que ell. Això explica també el perquè porta sabates amb talons. Isabella en canvi porta un pentinat típic del segle XV.

• Les seves sabates, pel terra estan col·locades de manera que les d’ell miren cap a fora, per tant donen la idea que ell serà qui s’encarregarà de sortir per fer les feines i guanyar-se la vida, i a més a més són esclops, els quals s’utilitzaven antigament pels holandesos per treballar la terra, ja que eren de fusta i tenien talons, i d’aquesta manera no s’enfonsaven en la terra i mantenien molt bé la humitat. Les sabates d’ella en canvi estan situades més cap a l’interior de la casa, per tant indica que ella la seva feina és cuidar de la casa.

• El fet que vagin descalços simbolitza un lloc sagrat, però aquesta habitació particular no és terra sagrada. Tanmateix l’acció que estan realitzant ho converteix en sagrat.

• Als peus d’ella hi ha un gos, i aquest indica fidelitat i lleieltat, tanmateix, està situat als peus de la dóna, per tant dona a entendre que és ella qui ha de ser lleial a Giovanni.

• Al final de tot hi ha un mirall amb forma còncava, des d’on es veuen reflecitits els dos protagonistes de l’obra d’art, el pintor, i el que es sospita que era un cura, ja que després dels símbols que hem vist fins ara i amb els que encara ens queden per veure, es pot deduir que aquest quadre es tracta d’un acte notarial, per notificar un matrimoni. És rodó, i simbolitza el sol i Déu. Al voltant, en el seu marc, es poden veure 10 escenes de vida de Crist; les escenes darrere de Giovanni són de la seva vida, mentre que les de darrere d’Isabella són de la mort i resurrecció. Dalt de tot hi ha la crucificció, la qual és una reflexió que la vida és sofriment, igual que el motrimoni a vegades, ja que no sempre és felicitat i té els seus alt i baixos.

• El rosari al costat és una dot que el marit regala a la núvia a l’hora de casar-se, i és dels colors blanc i transparent, i per tant fa referència a la puresa d’ella.

• Al centre del terra es pot veure una alfombra persa que de nou fa referència a la vida acomodada dels Arnolfini.

• A dalt de tot es pot veure una làmpara, que tot i ser de dia, encara hi ha una espelma encesa, i això vol dir religiosament que Déu mira i supervisa aquella unió.

• Al llit es pot veure una figura d’una verge, que és Santa Margarita, la patrona de les embaraçades.

• A l’àmpit de la finestra es poden apreciar unes taronges, però aquestes són una marca de l’autor (que també havia posat la seva firma sobre el mirall), qui va viatjar una vegada a Espanya, i va quedar mervellat per la textura i el gust d’aquests fruits, així que en molts dels seus quadres hi pinta taronges. 

• A la finestra es pot veure un arbre, i al detall es pot apreciar que és un cirerer, i les cireres són petits fruits vermells que indiquen fertilitat.

• Hi ha unes figures darrere les mans amb una forma monstruosa que simbolitzen protecció, però també adverteixen el mal.

• Per últim, però no menys important, la forma com ell li agafa la mà a ella és una mostra de superioritat per part d’ell, i com la té col·locada Giovanni és per l’unió en matrimoni que estan realitzant en aquell moment.

LOGOTIP D'AUDI

Al segle XX August Horch va crear la seva empresa anomenada Horch, només va fabricar un automòbil i ho va deixar per crear una altra empresa anomenada August Horch & Cie Motoewagenwerke AG però aquest nom ja estava registrat. August Horch volia que la seva empresa tingués el seu nom tant si com no, va decidir traduïr el seu nom al llatí i es va quedar amb el següent nom: Audi Automobilwerke. Dues altres companyies del moment: DKW i Wanderer van unir-se amb les dues comayies que August Horch havia creat (Horch i Audi Automobilwerke). Aquestes quatre companyies unides van dir-se Auto Union. El logotip ha anat evolucionant amb el temps i ha esdevingut el logotip que avui tots coneixem.

Logotip, emblema i atribut

Logotip

El logotip (del grec λόγος, paraula, i τύπος, tipus), també conegut com a logo, és un signe gràfic, distintiu o emblema utilitzat per entitats comercials, organitzacions o individus amb l'objectiu de facilitar o promoure el reconeixement públic instantani d'un producte, servei o empresa.

Els logotips poden ser figuratius, abstractes, tipogràfics o una combinació d'aquests a través d'una composició d'imatges (símbols o icones) i / o text que inclogui el nom de l'organització. Quan un logotip només disposa de tipografia rep el nom de monograma.

El logotip és un dels elements que constitueixen la identitat gràfica d'una marca.


Història i Orígens

Nombrosos invents i tècniques han contribuït al desenvolupament dels logotips tal com els coneixem actualment, com ara els segells cilíndrics (ca. 2300 aC), monedes (ca. 600 aC), el difusionisme de llenguatges logogràfics, escuts d'armes, marques d'aigua, punxons de plata i el desenvolupament de la història de la impressió.

Industrialització i competitivitat

Durant els segles XVIII i XIX, la revolució industrial va transformar les societats occidentals amb la modernització de la societat agrària i el triomf del capitalisme. De forma paral·lela, la litografia va contribuir a l'expansió d'una indústria publicitària que integrava alhora text i imatge en un paper. És en aquesta època quan la tipografia va experimentar una revolució de forma i expressió per expandir-se més enllà de les modestes fonts serifes, utilitzades llavors en llibres, a les gruixudes i ornamentades fonts dels cartells de gran format.


El logotip en l'actualitat
A la dècada de 1950 van aparèixer els primers logotips abstractes, gràcies en gran part a la influència de la publicitat i els mitjans de comunicació massius. Aquestes novetats van fer entrar el disseny de logotips en l'era actual. Un paradigma de logo contemporani és el logotip de Chase Bank, dissenyat el 1960 per Chermayedd & Geismar, una empresa considerada pionera del disseny gràfic modernista als Estats Units. El logo de Chase bank va ser "el primer logotip veritablement abstracte" de l'era actual. Un logotip simple, amb una forma única i recognoscible, lliure de connotacions culturals. Així doncs, es podia representar amb una forma senzilla una gran i complexa corporació multinacional. Per primera vegada el logotip no contenia informació sobre la marca de manera que, tal com passaria amb molts altres logos corporatius, era necessari utilitzar els mitjans de comunicació de masses i la publicitat per establir vincles entre el logotip i el banc.

Actualment hi ha una gran quantitat de corporacions, productes, marques, serveis, organismes i altres entitats que fan servir un ideograma (signe o icona), un emblema (símbol) o una combinació de tots dos per representar-se públicament. Davant l’absència de text, només són recognoscibles per la majoria de públic un petit nombre dels milers d'ideogrames o emblemes creats. Per tant, és convenient que el disseny dels logotips ajudi el públic a identificar-ne la procedència. Una de les estratègies per aconseguir-ho és la utilització de text. En l'actualitat, l'objectiu de la combinació d'imatge i text se centra a emfatitzar el nom de la marca. Amb aquestes directrius el resultat és fàcilment únic, ja que no està construït basant-se en fórmules, sinó a través del disseny de les seves lletres, colors i altres elements gràfics addicionals.

Els logotips construïts amb imatge en lloc del nom de la marca poden ser més adequats per a ser traduïts a altres alfabets. Per exemple, una marca escrita en alfabet àrab no serà adequada per ser introduïda en mercats europeus. Per contra, un ideograma mantindrà les propietats generals de la naturalesa del producte en diversos mercats. Fora d’àmbits comercials, la Creu Roja (Mitja Lluna Roja als països àrabs) és un exemple d’emblema que no necessita text per ser àmpliament reconegut. Un altre exemple és el logotip de la Viquipèdia, en què la imatge té més pes que el text. D’aquesta manera, el logotip es manté recognoscible en totes les seves versions.

Dissenyadors de logotips

Altres dissenyadors d'origen català han sigut també referents en el disseny de logotips a nivell mundial:

Salvador Dalí i Domènech, un dels màxims representants del surrealisme fou creador del logotip de Chupa Chups el 1969.
Joan Miró i Ferrà, pintor, escultor, gravador i ceramista fou també un dels màxims representants del surrealisme. Va crear el logotip de La Caixa (1980), el del mundial de futbol de 1982 i el de l'oficina espanyola de turisme.
Concepte

La imatge de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja pot ser interpretat com a logotips o com a emblema. Allò que alguns interpretaven com inversió de la bandera Suïssa, altres varen interpretar com símbol del cristianisme.
El logotip s’utilitza per denotar la propietat privada d'un objecte. En alguns casos, comporta una declaració d'autoria o certificació de qualitat. Però l'ús més generalitzat el fan les cases comercials, indicant que aquell producte és d'una companyia. Amb aquest ús la companyia emet un missatge al consumidor d'algunes característiques del producte com la qualitat i el cost.

En un logotip es diferencien dues entitats:

La imatge: Signe visual gràfic. Aquest signe pot tenir comportaments diferenciats
simbòlic (exemple: la creu de la creu roja)
icònic (exemple: la poma d'Apple).
La tipografia: El logotip com a part de la identitat visual d'una empresa o institució, és la representació tipogràfica del nom de la marca. (exemple: IBM)
La funcionalitat d'un logotip radica en la seva capacitat per a comunicar un missatge, com per exemple "som una empresa responsable" o "aquest producte és d'alta qualitat". Per aconseguir-ho, es requereix l'ús de colors i formes que contribueixin al fet que el públic interpreti el missatge de la forma desitjada.

Un logotip, en termes generals, requereix l'apropiat ús de la semiòtica com a eina per a assolir l'adequada comunicació i interpretació del missatge. Així, per exemple, un cercle groc pot interpretar-se com a "sol", "moneda", "ou", "formatge" o altres, mentre que si es troba al costat de la paraula "banc", ambdós elements, el cercle groc i la paraula “banc”, prenen un sol significat: "Institució Bancària". És a dir, el logotip, per representar una entitat o grup de persones, cal que mantingui una congruència semiòtica entre el que s'entén i el que realment busca representar.

El logotip com a eina

Generalment, el logotip és una eina estratègica en el màrqueting d'una marca. És essencial que el seu disseny sorgeixi des de la perspectiva d'un venedor, ja que contribuirà a la construcció de la identitat corporativa. Ha de servir per presentar la marca, generant una primera impressió positiva.

Per complir amb aquests objectius és necessari definir amb claredat el producte, servei o organització, l'àrea on tindrà presència, el públic objectiu, la promoció, el preu, la qualitat i el context. El resultat modelarà els punts clau del tipus de missatge que ha de transmetre.

Emblema

Cosa inusual, aquests àngels porten l'emblema del rei Ricard II d'Anglaterra, que va encarregar aquesta obra, el díptic de Wilton, al voltant del 1400
Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...). En el darrer cas, quan l'entitat és una empresa comercial hom acostuma d'anemenar l'emblema logotip, terme que també s'usa a voltes, abusivament, per a designar tota mena d'emblemes.

Diferència entre emblemes i símbols
Les paraules emblema i símbol s'utilitzen sovint com a sinònims en converses habituals, sense que això causi confusió. Una distinció entre amdós sembla doncs innecessària. Nogensmenys, un emblema és un dibuix que representa una idea o un individu. Un emblema dóna una forma concreta, visual a una cosa abstracta: una deïtat, una tribu o una nació, una virtut o un vici. Un emblema és un objecte o la representació d'un objecte.

Un símbol substitueix una cosa per una altra, d'una manera menys concreta: la Creu cristiana és un símbol de la Crucifixió, i alhora un emblema del sacrifici. Una creu roja en una bandera blanca és l'emblema de l'esperit humanitari. La Creu Roja és un símbol de la Creu Roja Internacional. La mitja lluna és un símbol de la Lluna i un emblema de l'islamisme. Aquests són exemples d'una imatge que pot ser alhora símbol i emblema. Un altre matís: la falç i el martell sibolitzen el comunisme (l'objectiu i el moviment); cada partit comunista presenta un disseny concret del símbol de la falç i el martell, el qual constitueix l'emblema del partit (i no pas el "logo").

Atribut

Atributs particulars a la iconografia catòlica
La majoria de sants, especialment els màrtirs, són representats amb objectes que permeten explicar i recordar els fets més significatius de la seva fe envers Jesucrist. A tall d'exemple se n'afegeixen alguns dels més nostrats:

Santa Àgata: dos pits en una safata
Santa Agnès: xai
Agustí d'Hipona: llibre i ploma, església a les mans
Ambròs: abella o rusc

LOGOTIP VOLVO

En llatí, Volvo vol dir "jo rodo". La seva història té a veure amb la mitologia clàssica, la imatge amb la que representaven Mart, Déu de la Guerra, consistia en un cercle i una fletxa col·locada en diagonal senyalant el cel. Un signe de força i resistència .  

LOGOTIP

El logotip, va ser desenvolupat per una estudiant de disseny gràfic: Carolyn Davidson. Phil i Carolyn es van conèixer a la universitat de l'estat de Portland, on ell impartia classes de comptabilitat.

La principal premissa exigida per Phil Knight era que el logotip transmetés moviment. Carolyn Davidson afirma que es va basar en l'ala de la deessa grega "Niké" per dissenyar el símbol dinàmic que avui coneixem (més als EUA) com el "Swoosh". Aparentment, Knight no estava massa content amb el resultat presentat per Davidson, però la necessitat urgent de tenir un logotip li va fer acceptar aquest disseny com a definitiu. Afirmava: "No estic enamorat del logo, però em vaig a acostumar".

Amb l’eslògan es va inspirar en les últimes paraules d'un assassí de Portland qui va dir: Let's do it quan se li va demanar un últim pensament abans de rebre la pena de mort.