La Mare de Déu de Montserrat és coneguda
popularment com la Moreneta, pel seu color fosc. La figura actual, de faç i
mans negres, va patir una transformació del color deguda als fums que
desprenien els ciris de veneració o de la reacció química del vernís que es va
utilitzar per fixar la pintura.
És una talla romànica policromada del segle
XII d’una gran bellesa.
Des del 1947 està entronitzada en un
retaule d’argent, sufragat per subscripció popular, a la part superior de
l’absis de la basílica.
La figura segueix el model, molt divulgat,
de la Mare de Déu en majestat, en actitud estrictament frontal, amb l’Infant
Jesús assegut a la falda, al centre. Tant la mare com el fill porten incorporada
una corona. A la mà dreta, sosté l’orbe esfèric, que significa tot el cosmos,
d'altre banda, amb la mà esquerra, la Mare de Déu fa el gest de posar-la sobre
l’espatlla de l’Infant per indicar que aquell rei omnipotent és fill seu. Així
doncs, amb la mà dreta beneeix i amb l’esquerra, sosté una pinya, un signe de
fecunditat i de vida perenne.
L’any 1881, fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII i és una de les set patrones de les comunitats autònomes d'Espanya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
HISTÒRIA
Segons
diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc; sant Pere
la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona. En acostar-se els
sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat. Segles després,
quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per
una resplendor que sortia de la muntanya. Al fons de la cova trobaren la imatge
d’una Mare de Déu bruna. Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes
decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del
lloc, com si indiqués que volia ser venerada a Montserrat. L’abat Oliba hi
edificà el monestir de Montserrat, al terme de Monistrol de Montserrat, on és
venerada des d’aleshores.
Fou
un objecte de culte generalitzat arreu de Catalunya, en el marc de la
Renaixença que ultrapassà l’àmbit religiós i s’erigí en símbol de la
catalanitat.
RÈPLIQUES
A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges
negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de
Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a
Tenerife (patrona de Canàries).

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada