COCA GARNALDA:
La coca garlanda és
una coca típica de Vilafranca del Penedès, que també es consumeix a altres
indrets de l'Alt Penedès i Baix Penedès. Té forma de tortell ensucrat i entre
els seus ingredients característics hi figura la matafaluga remullada amb anís.
Tradicionalment
s'utilitzava com a mona de Pasqua.
MONA DE PASQUA:
La mona de Pasqua
és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i
llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves
abstinències s'han acabat.
La mona ja és
citada amb aquest nom en el segle XV.
La paraula mona ve
de l’àrab i en funció del lloc vol dir o fa una finalitat diferent.
La mona abans
portava ous d’urs amb tants anys com tenia el nen. Perquè aquesta època
sobraven molts ous i llavors el posaven a tots llocs.
CONILL DE PASQUA:
El conill de Pasqua és un
personatge mític infantil pertanyent a les cultures germàniques i posteriorment
a les anglosaxones. Tot i que els seus orígens no estan gaire definits, se
suposa que l'elecció del conill és deguda a la seva coneguda capacitat de
procreació, de gran valor simbòlic en unes festes dedicades a la fertilitat de
la terra després de l'hivern.
En la tradició catòlica es transmet el relat sobre
l'origen del conill de Pasqua, que conta que en el temps de Jesús un conill
estigué tancat al sepulcre juntament amb Jesús i en presencià la resurrecció.
En haver presenciat el miracle, en sortir de la cova juntament amb Jesús, es
diu que fou elegit com el missatger que comuniqui i recordi a tots els nens la
bona nova, regalant ous pintats, i actualment també regalant ous de xocolata i
altres llaminadures durant la Pasqua.
La crema cremada,
crema casolana o crema de Sant Josep són unes postres típiques i tradicionals
de la cuina catalana. És el dolç català més conegut, fet a base de llet, ous i
sucre, que generalment es presenta amb una capa de sucre cremat a sobre.
Han estat postres
de diumenge i de festes, a les quals es menjava, sobretot antigament,
acompanyant les coques. També es menja sola. El nom de crema de Sant Josep ve
del fet que a Catalunya són les postres tradicionals i típiques del dia del
pare, el dia de Sant Josep. Per això antigament era el dolç típic del dia de
Sant Josep, el 19 de març.
BUNYOLS:
L'origen dels
bunyols resideix en la tradició cristiana que mana guardar dejuni durant la
Quaresma i la Setmana Santa. Tradicionalment els bunyols endolcien els dies
d'aquella gent cristiana que decidia abstenir-se de menjar tot el que volgués.
A Catalunya hi ha
dos tipus de bunyols molt típics des de fa molts anys. D'una banda, els bunyols
de quaresma que es caracteritzen per tenir una forma menys arrodonida i un
forat al mig. D'altra banda, els bunyols de vent són aquells que tenen forma
rodona i que el seu interior és buit. Aquests últims poden estar farcits de
crema, nata o xocolata.
VIRUTES DE SANT JOSEP:
Els encenalls o
“virutas” en castellà, volen recordar el residu provocat pel ribot o altres
eines de fuster, l’ofici de Sant Josep i estan fets a base de sucre, farina,
clares d’ou, vainilla, ametlles i xocolata per cobrir els encenalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada