En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període de la quaresma amb la seva disciplina eclesiàstica es va prohibir no solament carn i llet sinó també ous. Com que els ous no es podien menjar, durant aquesta època de l’any els cristians feien una extraordinària provisió d’ous i per fer que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians van continuar mantenint el concepte de donar a l’ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist, per ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Cal considerar que aquest costum pasqual és d’origen tan primitiu, que fins se suposa que representa la renovació de la naturalesa i que l’obsequiar-se mútuament amb presents d’ous pintats o daurats rememora el principi de totes les coses, idea o creença que va persistir en alguns països europeus a les èpoques que hi havia el costum de començar l’any al temps Pasqual, això va motivar que es generalitzés més el costum de regalar-ne arribada aquesta festivitat. Aquesta costum ha anat evolucionant i actualment els ous es decoren de moltes maneres i moltes d’originals.
Amb tot, és molt probable que el costum procedeix dels antics hebreus, els quals havien establert començar l’any civil el dia que se celebrava la Pasqua, commemoració de l’aniversari de la redempció del seu captiveri, fet, que en el fons era per a ells el més transcendental de la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada