LES FALLES DE VALÈNCIA

Etimològicament, la paraula falla prové del mot llatí facula, que significa torxa. En català medieval, la paraula falles s'utilitzava per fer referència a les torxes que es col·locaven a les torres de vigilància. 

S'anomena falles actualment a la setmana de festa de València que, al coincidir amb la diada de Sant Josep, tenen un altre nom variant que és les falles de Sant Josep. Es creen durant tot l'any figures de gran tamany, fetes amb poliestirè i fusta (tot i que antigament s'acostumaven a fer amb fusta i cartró) que durant aquesta setmana de festa són exposades als carrers de la ciutat i l'última nit són cremades excepte la guanyadora anual. Aquest espectacle ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Les falleres, que són noies que es vesteixen amb les característiques típiques (el vestit regional i pentinades amb un monyo), desfilen a l'ofrena de la qual formen part tot i portant rams de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.  

Durant aquesta setmana prenen part varis actes que consisteixen en elegir la Fallera Major i la Fallera major Infantil i també tenen lloc les mascletades, que són masclets (petards) que exploten al ritme de la música, que estan penjats amb fils als carrers de la ciutat.