OCTUBRE

L'Octubre era el vuitè mes del calendari romà, avui en dia és el deuè mes.La seva etimologia prové del nombre vuit, octo en llatí ja que era el  vuitè mes de l'any en el calendari romà.
Aquest mes se celebra:

• El dia de la Hispanitat, dia 12.
• Celebració de Tots Sants i Halloween, dia 31.
• Mes en que se celebra el dia internacional del càncer de màma.

REFRANYS

Quan a l'Octubre plou, el rovelló es mou.
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.

DIUMENGE

DIUMENGE: Del llatí dies dominicus, o sigui «dia del Senyor». Dia festiu en països de creença cristiana. 

El setè dia de la setmana estava dedicat a Febus, el sol. Febus o Apol·lo era fill de Júpiter i Latona, i germà de Diana. Coronat de llorer, té la lira a la mà, al seu costat hom pot veure els instruments per a les arts, germanes de la poesia. Muntat dalt d'una quàdriga, Febus recorre el zodíac.

Com el seu nom indica, diumenge, dia del Senyor (dies dominica) fou confrontat als dies imperials del culte a l'emperador (el sol). Perquè el diumenge és el dia que la religió reserva al culte diví, aquest dia és considerat sant, per tant, no es podia treballar. L'únic ofici o feina que es podia exercir era el captar. El diuemenge, doncs, era dia de desans complet.

REFRANYS DEL DIUMENGE:

-El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
-El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
-Feina de diumenge no arriba a bon terme.
-Enterro en diumenge, un altre en menja. 

DIMECRES

DIMECRES: De l'expressió en llatí vulgar die Mercǒris, procedent del llatí clàssic.

El tercer dia de la setmana estava consagrat al planeta Mercuri. Mercuri era fill de Zeus i Màia i era el conductor de ramats d'ovelles i xais i déu dels comerciants. Normalment ens el presenten àgil, esvelt, amb el caduceu a la mà, unes aletes al casc i als turmells.

El mar va ésser creat en dimecres. Les barques que es tiren al mar aquest dia no es perden ni es neguen els tripulants. Els vaixells desorientats que han perdut la carta de navegar mai no els passa cap contratemps perquè sempre troben la manera de salvar-se. Colon va arribar a Amèrica en dimecres, i que les grans descobertes dels navegants han estat fetes sempre aquest dia.

REFRANYS DEL DIMECRES: 

-Casament en dimecres, tard se'ls farà vespre (viuran molt)

-Sant Joan en dimecres, només dura un vespre. 

-Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.

DIVENDRES

ORIGEN 

El nom "divendres" prové del llatí Dies Veneris, o "dia de Venus".

Segons la mitologia catalana, el divendres és un dia maleït i considerat dolent, ja que fou el dia en què nasqué en Judes traïdor. Tant és així que quan una persona és molt desgraciada es diu que deu ser nascuda en divendres. Les parteres no han d'anar a missa en aquest dia per evitar desgràcies, i els nens no poden ser batejats. Els cabells es tornaran blancs a qui vagi al barber i se'ls talli en aquest dia. En canvi, les dones se'ls poden tallar en divendres de lluna plena i els creixeran més forts i vigorosos. També és dolent tallar-se les ungles si no es vol que brotin puntets blancs. Hom creu que segons el temps que faci aquest dia és possible de saber el temps que farà durant els propers vuit dies. És un bon dia per canviar-se la roba interior i d'aquesta manera quedar protegit dels mal esperits. Els vineters poden aigualir el vi o el vinagre en aquest dia i segur que ningú en notarà l'estafa. Si en aquest dia dues persones tenen el mateix pensament una ànima es lliura del purgatori i si se somnia quelcom és el dia en què hi ha més possibilitats que es faci veritat.

En l'àmbit islàmic, el divendres ("dia de reunió") té una importància equivalent al diumenge pels cristians o el xàbbat pels jueus.

                

(El naixement de Venus de Botticelli).

QUI FOU JUDES?

Conta una antiga llegenda medieval que Judes fou abandonat pels seus pares només en néixer, ja que no estaven casats i les lleis jueves no permetien aquell nadó. Va trobar-lo una criada de la reina de Judea, que l'entregà a la monarca i aquesta l'adoptà com a fill.

Uns anys després, quan treballava de tresorer, va tenir una baralla amb el seu germanastre, va matar-lo i va haver d'escapar-se de casa. Es va presentar al governador de Judea Ponç Pilat, que l'acceptaria a casa seva si entrava a casa del pare i li robava un grapat de pomes. Judes va anar-hi però fou descobert pel seu pare adoptiu, a qui que Judes matà.

En sentir sorolls, hi acudí la seva mare adoptiva però Judes s'havia desfet del cos. Desconsolada per la recent viduetat, Judes la pressionà perquè es casés amb ell fins que ella acceptà. Al cap de poc temps, la seva mare adoptiva quedà embarassada de Judes però morí durant l'embaràs.

Aleshores, es diu que Judes va intentar expiar les seves culpes fent-se un home bo. Poc després d'aquest canvi, conegué Jesús de Natzaret i s'afegí al seu grup. Cap al final de la seva vida, però, li tornaria a sortir la maldat i trairia el seu mestre entregant-lo a les autoritats jueves a canvi de trenta monedes de plata.

  

Carla Manonellas.

SANT VALENTÍ

QUÈ ÉS?

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament. Tot i que és una celebració típicament pagana, el dia dels enamorats es celebra el 14 de febrer coincidint amb l’onomàstica del seu patró, San Valentí. Existeixen diverses creences sobre l’origen d’aquesta festivitat al voltant del món, com la procedent dels països nòrdics, que veuen en aquestes dates un símbol d’amor al coincidir amb l’època d’apariament de les aus.

Però possiblement, la teoria amb més pes és la del sacerdot Valentí, un màrtir de l’església catòlica quina història remunta al segle III d.C.

ORÍGEN -LA LLEGENDA DEL SANT VALENTÍ-

Segons explica la llegenda, Sant Valentí era un sacerdot que exercia a Roma durant el segle III. En aquell moment, governava Claudi II, qui va decidir prohibir la celebració de matrimonis entre joves, perquè creia que els solters sense família eren millors soldats, perquè no tenien tants lligams. El sacerdot Valentí no va estar gens d'acord amb la mesura i va començar a casar parelles d'amagat. 

Quan l'emperador va saber-ho, va ordenar la detenció del sacerdot Valentí. Llavors l'oficial Asterius, encarregat d'empresonar-lo, va voler ridiculitzar i posar a prova en Valentí i va desafiar-lo demanant-li que tornés la vista a la seva filla Júlia, que va néixer cega i ell va acceptar i va eliminar-li la ceguesa en nom del Senyor. 

Aquest fet va revolucionar l'Asterius i tota la seva família, la qual va convertir-se al cristianisme, però tot i així va ser empresonat i executat el 14 de febrer de l'any 270. La Júlia, agraïda pel que en Valentí havia fet  per ella va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. D'aquí que l'ametller sigui símbol d'amor i amistat de llarga durada.

REPRESENTACIÓ

Se'l representa amb ocells al voltant, amb una rosa i un nen epilèptic al costat.

 

LES VALENTINES

Als Estats Units s’acostuma a regalar targetes de felicitació de Sant Valentí tant a amics com a parelles. Aquesta tradició es va popularitzar al 1842 gràcies a l’artista i empresaria Esther Howland, qui va crear les targetes de felicitació de Sant Valentí, anomenades “Valentines”, fetes a ma amb el típics dibuixos de cors i cupido.

Carla Manonellas.

MARÇ

El Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies. En el primitiu calendari romà era el mes que obria l'any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes, després de gener i febrer.

En llatí es deia martius, nom que derivava del déu Mart.

A vegades s'associa al color verd perquè era quan la neu es començava a fondre (hemisferi nord).

Durant el mes de Març, hi ha el canvi de l’hivern a la primavera a la nit del 20 al 21 de març, l’altre gran canvi és el canvi d’horari que passa al horari d’estiu.

REFRANYS:

·      Durant el Març, qui no té sabates, ja pot anar descalç.

·      Si pel març trona, l'ametlla és bona

ANIVERSARIS, ESPELMES I PASTISSOS

El terme aniversari s'utilitza per a designar el dia que hom commemora un fet o esdeveniment digne de record. Generalment s'utilitza per a rememorar anualment el naixement d'una persona. En nombroses cultures, els aniversaris acostumen a venir acompanyats d'una festa i, en alguns casos, d'un ritu de pas. La paraula aniversari fou usada per primer cop en el catolicisme per a commemorar sants. 

Són poques les costums que s'estenen per tot el món, una d'elles és agafar aire i bufar les espelmes el dia de l'aniversari . Moltes són les històries que expliquen aquesta tradició mundial, però no se sap quin és el veritable origen.

Tal com ha investigat el bloc God Fruits , un dels orígens es situa a la Alemanya del segle XVIII al festival anomenat 'Kinderfest' Als nens se'ls donava un pastís amb dues veles , una d'elles simbolitzava la llum de la vida i l'altra els anys vinents. Les espelmes es mantenien enceses durant tot el dia, si es consumien es canviaven per altres. Al final del dia el nen les bufava demanant un desig i d'aquesta manera el fum podia arribar al cel.

Una altra llegenda també es localitza en Alemanya , concretament en un manuscrit del segle XVIII . Aquest origen té més semblances amb la tradició actual ja que es posava una espelma per cada any complert, més una al centre del pastís.

Més enrere en el temps, en la Antiga Grècia , s'oferia a la Deessa Àrtemis un pastís rodó, que il·lustrava tots els cicles lunars, en el qual es posaven unes espelmes i les bufaven demanant un desig perquè el fum arribés fins al cel i la deessa pogués fer-ho realitat.

Una de les poques coses que si és certa sobre la història de bufar les espelmes és que durant diversos segles en resultava una acció pagana per als cristians , ja que el tradicional era celebrar la mort dels sants i no seu naixement. Després d'establir el Nadal com a celebració del naixement de Jesús, va passar a ser una tradició acceptada en el cristianisme.