SANTA EULÀLIA

Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i degut a això va patir un fort martiri i va ser venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes. 

Tot i així, es creu que es tracta d'una figura llegendària i, en realitat, inexistent. 

És la copatrona de la ciutat de Barcelona, ja que la patrona és la Mare de Déu de la Mercè. Santa Eulàlia però, és la patrona de la Diòcesi de Barcelona i es celebra com a tal.

Llegenda

Segons la tradició cristiana, Eulàlia, una noia del Pla de Barcelona del final del segle III., va ser educada en el cristianisme en a seva infantesa. Amb tretze anys va patir la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià. Ella no va voler renunciar a la seva fe i va ser condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure això no servia per a que abandones la seva fe en el cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.

D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, va ésser ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, la van crucificar.