DIVENDRES
ORIGEN
DIVENDRES
ORIGEN
ORIGEN
El nom "divendres" prové del llatí Dies Veneris, o "dia de Venus".
Segons la mitologia catalana, el divendres és un dia maleït i considerat dolent, ja que fou el dia en què nasqué en Judes traïdor. Tant és així que quan una persona és molt desgraciada es diu que deu ser nascuda en divendres. Les parteres no han d'anar a missa en aquest dia per evitar desgràcies, i els nens no poden ser batejats. Els cabells es tornaran blancs a qui vagi al barber i se'ls talli en aquest dia. En canvi, les dones se'ls poden tallar en divendres de lluna plena i els creixeran més forts i vigorosos. També és dolent tallar-se les ungles si no es vol que brotin puntets blancs. Hom creu que segons el temps que faci aquest dia és possible de saber el temps que farà durant els propers vuit dies. És un bon dia per canviar-se la roba interior i d'aquesta manera quedar protegit dels mal esperits. Els vineters poden aigualir el vi o el vinagre en aquest dia i segur que ningú en notarà l'estafa. Si en aquest dia dues persones tenen el mateix pensament una ànima es lliura del purgatori i si se somnia quelcom és el dia en què hi ha més possibilitats que es faci veritat.
En l'àmbit islàmic, el divendres ("dia de reunió") té una importància equivalent al diumenge pels cristians o el xàbbat pels jueus.


(El naixement de Venus de Botticelli).
QUI FOU JUDES?
Conta una antiga llegenda medieval que Judes fou abandonat pels seus pares només en néixer, ja que no estaven casats i les lleis jueves no permetien aquell nadó. Va trobar-lo una criada de la reina de Judea, que l'entregà a la monarca i aquesta l'adoptà com a fill.
Uns anys després, quan treballava de tresorer, va tenir una baralla amb el seu germanastre, va matar-lo i va haver d'escapar-se de casa. Es va presentar al governador de Judea Ponç Pilat, que l'acceptaria a casa seva si entrava a casa del pare i li robava un grapat de pomes. Judes va anar-hi però fou descobert pel seu pare adoptiu, a qui que Judes matà.
En sentir sorolls, hi acudí la seva mare adoptiva però Judes s'havia desfet del cos. Desconsolada per la recent viduetat, Judes la pressionà perquè es casés amb ell fins que ella acceptà. Al cap de poc temps, la seva mare adoptiva quedà embarassada de Judes però morí durant l'embaràs.
Aleshores, es diu que Judes va intentar expiar les seves culpes fent-se un home bo. Poc després d'aquest canvi, conegué Jesús de Natzaret i s'afegí al seu grup. Cap al final de la seva vida, però, li tornaria a sortir la maldat i trairia el seu mestre entregant-lo a les autoritats jueves a canvi de trenta monedes de plata.
Carla Manonellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada