dilluns, 27 de febrer del 2017

DIUMENGE

DIUMENGE: Del llatí dies dominicus, o sigui «dia del Senyor». Dia festiu en països de creença cristiana. 

El setè dia de la setmana estava dedicat a Febus, el sol. Febus o Apol·lo era fill de Júpiter i Latona, i germà de Diana. Coronat de llorer, té la lira a la mà, al seu costat hom pot veure els instruments per a les arts, germanes de la poesia. Muntat dalt d'una quàdriga, Febus recorre el zodíac.

Com el seu nom indica, diumenge, dia del Senyor (dies dominica) fou confrontat als dies imperials del culte a l'emperador (el sol). Perquè el diumenge és el dia que la religió reserva al culte diví, aquest dia és considerat sant, per tant, no es podia treballar. L'únic ofici o feina que es podia exercir era el captar. El diuemenge, doncs, era dia de desans complet.

REFRANYS DEL DIUMENGE:

-El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
-El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
-Feina de diumenge no arriba a bon terme.
-Enterro en diumenge, un altre en menja. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada