ANIVERSARIS, ESPELMES I PASTISSOS

El terme aniversari s'utilitza per a designar el dia que hom commemora un fet o esdeveniment digne de record. Generalment s'utilitza per a rememorar anualment el naixement d'una persona. En nombroses cultures, els aniversaris acostumen a venir acompanyats d'una festa i, en alguns casos, d'un ritu de pas. La paraula aniversari fou usada per primer cop en el catolicisme per a commemorar sants. 

Són poques les costums que s'estenen per tot el món, una d'elles és agafar aire i bufar les espelmes el dia de l'aniversari . Moltes són les històries que expliquen aquesta tradició mundial, però no se sap quin és el veritable origen.

Tal com ha investigat el bloc God Fruits , un dels orígens es situa a la Alemanya del segle XVIII al festival anomenat 'Kinderfest' Als nens se'ls donava un pastís amb dues veles , una d'elles simbolitzava la llum de la vida i l'altra els anys vinents. Les espelmes es mantenien enceses durant tot el dia, si es consumien es canviaven per altres. Al final del dia el nen les bufava demanant un desig i d'aquesta manera el fum podia arribar al cel.

Una altra llegenda també es localitza en Alemanya , concretament en un manuscrit del segle XVIII . Aquest origen té més semblances amb la tradició actual ja que es posava una espelma per cada any complert, més una al centre del pastís.

Més enrere en el temps, en la Antiga Grècia , s'oferia a la Deessa Àrtemis un pastís rodó, que il·lustrava tots els cicles lunars, en el qual es posaven unes espelmes i les bufaven demanant un desig perquè el fum arribés fins al cel i la deessa pogués fer-ho realitat.

Una de les poques coses que si és certa sobre la història de bufar les espelmes és que durant diversos segles en resultava una acció pagana per als cristians , ja que el tradicional era celebrar la mort dels sants i no seu naixement. Després d'establir el Nadal com a celebració del naixement de Jesús, va passar a ser una tradició acceptada en el cristianisme.